Recents estudis confirmen la relació entre Intel·ligència Emocional amb benestar i rendiment acadèmic. Fa 4 anys que es realitza un taller en Intel·ligència Emocional (IE) en una escola i en el curs presentarem el seu contingut i n’explicarem les experiències. El participant aprendrà eines d’avaluació i desenvolupament de la IE.
Professorat: Oriol Mercadé i Canals. Llicenciat en Psicologia.
Horari: 15 hores; Dimecres 1 i Dijous 2 de juliol del 2015 de 9:30 a 13h i de 15h a 18:30 i Divendres 3 de Juliol de 9:30 a 13h.
Inscripcions: http://www.blanquerna.edu/ca/node/30859
Objectius:Explicar en que consisteix la Intel·ligència Emocional i comprendre la seva importància en l’edat escolar, la felicitat del nen i el seu rendiment acadèmic. Es formarà al docent per a fomentar la Intel·ligència Emocional en els seus alumnes, usant com a exemple el taller realitzat en una escola com a activitat extraescolar.
Continguts:Que es la Intel·ligència Emocional? Com afecta en la felicitat del jove i el seu rendiment acadèmic? Com la mesurem ? Com la podem fomentar de forma pràctica en els nostres alumnes?Habilitats especifiques: empatia, hàbits saludables, motivació, confiança, autoconeixement, gestió de les emocions. habilitats comunicatives i socials.
Metodologia: El taller es pràctic i cada habilitat serà presentada amb un vídeo, es realitzarà l’explicació teòrica de la variable psicològica treballada i es presentarà una activitat dinàmica pràctica per a desenvolupar-la .
En aquest curs s’explicarà l’experiencia de relaitzar el taller amb alumnes de 
Batxillerat de l’escola Gravi de Barcelona , en els últims 3 anys, en 6 sessions grupals de 1h30min amb exercissis dinàmics , detecció de punts forts i dèbils, visualització de videos, generant un espai per a la reflexió i el creixement individual i col·lectiu
També s’han fet clínics i conferències des del 2011 al Centre de Regulació Genètica de Barcelona i a l’escola Sagrada Família de Sant Andreu.
Introducció:
L’educació formal, ha valorat durant els últims segles que un nen era intel·ligent quan dominava les llengües clàssiques , el llatí o el grec i les matemàtiques, l’àlgebra o la geometria…
Més recentment s’ha identificat al nen/a intel·ligent com el que obté una puntuació elevada en els test de Intel·ligència (Coeficient Intel·lectual), que es basa en la correlació entre rendiment acadèmic i C.I. En el segle XXI, aquesta visió ha entrat en crisis per diferents motius:
- Un nivell alt de C.I; no equival a un èxit professional.
Els professionals més brillants en tots els àmbits no eren els millors en la seva promoció escolar. No són aquells adolescents que aprofitaven l’hora del pati per seguir estudiant, són aquells que van ser capaços de reconèixer les seves emocions i governar-les de forma apropiada per a que col·laboressin amb la seva intel·ligència.
Son els que cultivaven les relacions humanes i conegueren els mecanismes que motiven i mouen a les persones.
- Un nivell alt de CI, no garanteix l’èxit en la vida privada de les persones.
No es la Intel·ligència clàssica la que modela la nostra salut mental i estabilitat emocional o el grau de felicitat i benestar amb nosaltres mateixos, la nostre parella i amb els nostres fills
La realitat de la societat:
“Hi ha dos tipus de persones; els que no en saben de de números i els que només en saben de números….Aquests són els més perillosos i estan al poder”
Molts dels problemes de la societat actual tenen un substrat emocional. N’hi ha prou de llegir la premsa i estar al dia de les notícies dels mitjans de comunicació per constatar que vivim constantment amb ansietat, estrès, depressió; que hi ha conflictes, suïcidis, consum de drogues, comportaments de risc, etc.
Si ens hi fixem, en tots aquests exemples es manifesta l’analfabetisme emocional, que s’observa en la incapacitat per controlar la impulsivitat i la ira i per prevenir la violència i en la baixa tolerància a la frustració, per exemple.
Països tan representatius del G8 (El club dels més rics), com EEUU o el Regne Unit han començat a comprendre que ser rics , tenir influència mundial i estar altament industrialitzats, no garanteix que els ciutadans estiguin satisfets amb les seves vides i siguin feliços.
España tampoc es un país “feliç”, segons els baròmetres del benestar, però a diferència dels altres dos països anglosaxons esmentats no està desenvolupant programes d’educació socio- emocional, per estar a l’altura d’altres països , que no destaquen per la seva riquesa econòmica com Finlàndia, Polònia, Noruega o la Rep. Checa, on els seus joves se senten satisfets amb la vida.
La intel·ligència emocional:
Es Daniel Goleman, periodista del The New York Times qui dona popularitat a la Intel·ligència Emocional ,escrivint un best seller el 1995, a partir dels estudis de Salovey y Mayer (1990), que tanmateix seguia les aproximacions de Thorndike, (1920) .
“Intel·ligència Emocional és la capacitat per identificar les pròpies emocions i les dels altres, usar-les per facilitar el pensament, comprendre la complexitat de les emocions i regular-les de manera apropiada’.
Que significa ser un alumne Emocionalment Intel·ligent?:
- Percepció i expressió emocional: reconèixer de forma conscient les nostres emocions, identificant allò què sento i ser capaç de donar-li una etiqueta verbal.
- Facilitació emocional: capacitat per generar sentiments que faciliten el pensament.
- Comprensió emocional: integrar el que sentim dins nostre pensament i aprendre a tenir en compte la complexitat dels canvis emocionals.
- Regulació emocional: dirigir i gestionar les emocions positives i negatives de manera eficaç.
Beneficis de la Intel·ligència Emocional: Les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb
un mateix, facilita la resolució positiva de conflictes, contribueix a :
- Salut física: disminució del dolor, reducció de la pressió sanguínia, disminució dels
nivells d’adrenalina associats a l’ansietat, potenciació de les funcions del sistema immunitari, menys consum de substancies tòxiques i un estil de vida actiu i saludable.
- Estat d’ànim: promoció de la calma, creació d’un estat de major benestar i millora del sentit de l’humor. Eines per prevenir estats depressius.
- Sociables: més cooperatius, amb més amics, més amables i amb més competència social respecte de la resta, (empatia i assertivitat)
- Rendiment acadèmic: millor rendiment acadèmic ; (Schutte, et al 1998) van descobrir que els resultats d’un test de IE a l’inici de curs en precedia els resultats acadèmics a final de curs.
Parker et al (2004); prediuen amb un èxit del 82% els alumnes que de batxillerat que tindran èxit durant el pròxim semestre i amb un 91% els que no en tindran.
Educació emocional a les escoles:
Recentment, la literatura ha demostrat que les deficiències en les habilitats en IE afecten alumnes dins i fora del context escolar. Encara que la majoria dels estudis han estat realitzades amb mostres d’estudiants universitaris, cada vegada més es deriven del treball empíric realitzat amb adolescents
(Ciarrochi, Chan y Bajgar, 2001; Fernández-Berrocal, Extremera y Ramos, 2003a; Liau, Liau, Teoh y Liau, 2003; Trinidad y Johnson, 2002).
Després de revisar aquestes investigacions, trobem quatre àrees bàsiques on provoca una manca de IE o facilita l’aparició de problemes entre l’alumnat.
- Dèficit en els nivells de benestar i ajust psicològic dels alumnes.
- Disminució de la quantitat i qualitat de les relacions interpersonals
- Disminució en el rendiment acadèmic
- Aparició de conductes disruptives i consum de substàncies addictives
Per poder parlar d’educació emocional en una escola no n’hi ha prou de fer una xerrada, aprofitar l’ocasió d’un conflicte o qualsevol activitat esporàdica que es consideri pròpia de l’educació emocional. Tot això és important, però no és suficient.
S’estima que una educació emocional sistemàtica requereix un mínim de deu sessions d’una hora en un mateix curs escolar, aplicant un programa que contingui un pla d’acció, sistemàtic i organitzat, que defineixi unes metes educatives , uns continguts, unes activitats, juntament amb una fase d’avaluació.
S’han realitzat estudis científics que demostren l’eficàcia de programes específics d’entrenament en habilitats emocionals que composen la IE (Lopes i Salovey, 2004; Maurer i Brackett, 2004-, Fernandez- Berrocal i Ramos, 2004).
Bibliografia sobre intel·ligència emocional
Bisquerra, R. (2008). Educación para la ciudadanía. El enfoque de la educación emocional. Barcelona: Praxis..
Gallifa, J., Pérez, C., Rovira, F., et al. (2002). La intel•ligència emocional i l’escola emocionalment intel•ligent. Barcelona: Edebé.
Gardner, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.
Goleman, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
Goleman, D. (2006). Inteligencia social. Barcelona: Kairós.
SALOVEY, P. y MAYER, J. D. (1990). “Emotional intelligence”. Imagination, Cognition, and Personality, 9, 185-211.
Servan-Schreiber, D. (2004). Curación emocional. Barcelona: Kairós.
Shapiro, L. E. (1998). La inteligencia emocional de los niños. Barcelona: Ediciones B.
