La hipnosi no és una teràpia, és només una ajuda o eina auxiliar en totes les teràpies, inclosa la teràpia cognitivoconductual (vegeu, per exemple, Bryant, Moulds, Guthrie & Nixon, 2005, i els treballs de Capafons). Des d’una perspectiva clínica, la hipnosi pot ser considerada com el conjunt de tècniques que utilitzen formalment i deliberadament la sugestió per provocar canvis en la conducta dels individus. Canvis que s’han d’emmarcar dins de la perspectiva que pot proporcionar una teràpia cognitivoconductual.
La base fonamental de la hipnosi és la sugestió; en realitat, la hipnosi consisteix en les respostes que dóna l’hipnotitzat a les sugestions de l’hipnotitzador . En el procés hipnòtic, el pacient segueix les sugestions que se li donen, deixant en mans de l’hipnotitzador el control total de la seva conducta.
En la teràpia cognitivoconductual fem indicacions que es podrien considerar com a sugestions constantment. Suggerim als nostres pacients, per exemple, que canviïn determinada manera de comportar-se. Per aconseguir-ho, utilitzem la sugestió directa o metàfores i sugestions indirectes.
D’acord amb els darrers avenços de la teràpia cognitivoconductual, com ara la teràpia d’acceptació i compromís, no és adequat que el pacient segueixi cegament les regles que planteja el terapeuta. L’ideal és que ell mateix descobreixi les conseqüències de comportar-se així. Per això, sempre se li demana que comprovi les conseqüències dels canvis suggerits.
Tot i que seguir les sugestions hipnòticament no és un mètode adequat en la teràpia cognitivoconductual, en la hipnosi hi ha un procés en què el pacient abandona el control conscient de la seva conducta, i la teràpia d’acceptació i compromís pretén que es deixi d’intentar controlar processos que no són controlables, com ara l’ansietat o la son. L’abandonament del control és un procés interessant per a la teràpia cognitivoconductual, no per deixar-lo en mans del terapeuta, sinó per permetre que actuïn els processos automàtics del propi pacient.
🔹 Llista de simptomatologia on la hipnosi té eficàcia demostrada científicament (com a eina auxiliar)
1. Dolor (alta evidència)
-
Dolor agut (procediments mèdics, dentals)
-
Dolor crònic (fibromiàlgia, cefalees, migranyes)
-
Dolor musculoesquelètic
-
Dolor postoperatori
2. Ansietat (evidència moderada – bona quan és dins de TCC)
-
Ansietat preoperatòria
-
Ansietat davant procediments mèdics
-
Ansietat general i estrès
3. Trastorns del son
-
Insomni (reducció de l’activació fisiològica i mental)
-
Dificultats per adormir-se
4. Símptomes gastrointestinals
-
Síndrome d’intestí irritable (IBS)
5. Hàbits i control d’impulsos (eficàcia variable, però amb suport en alguns estudis)
-
Control del tabaquisme (com a complement, no com a tractament únic)
-
Control del bruxisme
-
Alguns patrons alimentaris disfuncionals (complement de TCC o ACT)
6. Dermatologia i processos psicosomàtics
-
Picor crònica
-
Psoriasi i dermatitis (reducció d’estrès i resposta fisiològica)
7. Preparació psicològica en procediments mèdics
-
Rehabilitació
-
Preparació per al part (hipnopart)
-
Reducció de medicació anestèsica en alguns contextos
8. Nàusees i vòmits induïts per quimioteràpia
-
Reducció de símptomes anticipatoris i reactius
