Extret de la publicació de la revista digital del DIR:
http://issuu.com/clubsdir/docs/la_revista_del_dir_51_setembre
- Què és un coaching esportiu?
La filosofia del Psicòleg esportiu, és d’optimitzar el rendiment, no pas la d’afrontar un dèficit i normalment està a peu de pista vestit amb xandall, per tant té poc o res a veure amb la imatge de Freud i el divà i les tècniques usades son completament diferents.
Als Estats Units és un professional tant acceptat com un preparador físic. El fet de treballar amb un nutricionista, no porta a pensar que un està obès, però l’esportista al nostre país te por que explicant que entrena la part mental , pugui ser prejutjat de patir algun desequilibri mental… Els diaris esportius han ajudat a crear aquest estigma del psicòleg esportiu com a psicòleg clínic a partir d’un desconeixement absolut, parlant de depressions i atacs d’ansietat en plantilles de Barça i Madrid quan ha sortit a la llum la presencia d’un Psicòleg esportiu en l’staff tècnic.
Malauradament davant d’aquest estigma molts psicòlegs esportius han canviat el nom a “coaching esportiu”, per a separar-se de la imatge de la bata blanca. Això ha donat lloc a que apareguin nous “professionals” sense la formació necessària per treballar la complexa conducta humana, que han vist la possibilitat de sense ser psicòlegs, exercir com a tals sota el nom de “coaching esportiu”.
La feina d’un psicòleg esportiu és molt diversa, jo per exemple sóc el psicòleg de Marfil Santa Coloma, un club professional de futbol sala, on assessoro als entrenadors en la seva faceta de líders que han de gestionar una plantilla, treballoon-line amb una acadèmia esportiva de Hong Kongeducant als pares,en el difícil rol de ser pares de fills esportistes , amb l’Escola de Tennis del Club tennis Barcino, integrant una metodologia de treball per potenciar els Valors a partir de l’esport…
A la consulta privada treballo des d’atletes d’elit a amateurs amb un repte per davant (per exemple fer una triatló) , que volen assolir el seu màxim nivell i saben que sense entrenar la part mental, per moltes hores que passin entrenant els seus músculs, mai ho aconseguiran.De fet les diferencies principals trobades en estudis entre els campions i els esportistes bons, només es poden explicar per variables mentals.
No és estrany rebre demandes que no estan relacionades amb el mon de l’esport , però sí amb el rendiment.Empreses que volen motivar o cohesionar el seus equips de treball a partir de tècniques de Team Building, o estudiants que volen afrontar la selectivitat amb garanties d’èxit, o executius que volen potenciar el seu rendiment amb la feina
Dintre del ventall de demandes tampoc falten les d’exercici físic, per exemple persones que volen un assessorament per poder apuntar-se a un gimnàs i “no morir en el intent”(el 50% dels inscrits d’un gimnàs es desapunta abans del 3 mesos); i poder-ne fer un hàbit per tota la vida.
Podem posar un exemple del últim perfil de client que em mencionat; Per a aconseguir el procés de canvi de sedentari a vida activa, caldrà un anàlisi de: que vol aconseguir el client? (objectius); per que vol aconseguir-ho? (motivació); perquè pensa que no ho aconseguirà? (obstacles) i a partir dels resultats realitzarem un programa d’establiment d’objectius i facilitarem les tècniques cognitiva-conductuals adequades, que ens asseguri que el client arribarà a la fase de Manteniment .
Els estudis científics ens demostren que un assessorament en exercici físic per un entrenador personal es eficaç, però un acompanyament psicològic encara ho és mes.(Lowther, Mutrie& Scott, 1999); sens dubte com va dir Nietzsche “Qui te un perquè, es capaç de suportar qualsevol com”
