EMDR; Desensibilització i reprocessament per moviments oculars
Certificat de Practitioner de Nivell Avançat per l’Associació Espanyola de EMDR (2011)
(Acrònim en anglès de Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és una tècnica psicològica terapèutica utilitzada per desensibilizar i reprocessar traumes psicològics d’una manera natural i ràpida. El mètode va ser creat i ha estat desenvolupat des de 1987 per la Dra. Francine Shapiro.
L’EMDR és un Model de Psicoteràpia complex, i integra elements i components procedents de diferents enfocaments. No obstant això, el més cridaner de l’EMDR és la utilització de l’estimulació bilateral, ja sigui mitjançant moviments oculars, sons o copets (tapping), amb els quals s’estimula un hemisferi cerebral per vegada.
Juntament amb conceptes teòrics provinents d’altres teories psicològiques (processament bioinformacional, psicologia conductual, cognitiva o humanística, sistemes familiars i psicodinàmica), l’EMDR pren prestats de diversos models termes i tècniques, que integra d’una manera particular.
Les investigacions a què ha estat sotmès al llarg dels últims vint anys converteixen aquest model en un dels tractaments psicoterapèutics que compten amb majors estudis de validació científica.
En l’actualitat l’EMDR és, juntament amb l’Exposició Prolongada (EP), tractament de primera elecció per la seva eficàcia en el Trastorn d’Estrès postraumàtic (TEPT).
Origen
El 1987, la Dra. Francine Shapiro estudiant de postgrau en Psicologia estava fent una passejada a “La ciutat dels Gats”, a Califòrnia, quan alguns pensaments pertorbadors que l’havien molestat van començar a desaparèixer d’alguna manera.
Va ser percebent que cada vegada que un pensament pertorbador se li creuava per la ment els seus ulls començaven a moure ràpidament i d’aquí va treure la teoria que els pensaments pertorbadors estaven correlacionats amb els moviments oculars i això feia que els pensaments sortissin de la seva ment conscient.
Va ser llavors quan va començar a experimentar deliberadament, primer va experimentar amb ella mateixa, pensant sobre coses que en el seu passat i presentin l’havien molestat mentre movia els ulls i la pertorbació cessada totes les vegades.
Més tard va provar amb amics i coneguts, els demanava que seguissin el moviment dels seus dits com una forma d’ajudar-los a sostenir els moviments oculars mentre pensaven en fets pertorbadors.
Després d’una llarga experiència pràctica va concloure que el procés havia desensibilizado els pensaments pertorbadors. Va perfeccionar el procés i li va cridar EMD (Eye Movement Desensitization) i el 1990, va expandir el concepte cap a EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing).
Fa poc la Dra. Shapiro va dir que va ser un error haver nomenat a la tècnica “Moviments oculars” ja que s’han descobert altres formes d’estimulació bilateral que funcionen bé, com ara l’estimulació auditiva o tàctil fins i tot per a alguns clients han estat més beneficiosos aquestes tècniques ja que no aconsegueixen moure els ulls en el ritme apropiat mentre pensen en el record.
Aplicacions
L’EMDR és una alternativa de psicoteràpia efectiva i de resultats perdurables en pacients amb TEPT i en trastorns associats a l’espectre del trauma.
S’utilitza habitualment en víctimes de violacions, assalts o altres fets violents; també s’ha emprat per a intervencions in situ en llocs afectats per desastres naturals o provocats per l’home (per exemple, amb els 220 nens víctimes de les inundacions d’abril de 2003 a Santa Fe, Argentina).
No obstant això, com la pròpia Francine Shapiro assenyala:
“Molts de nosaltres pensem que el trauma consisteix en els grans esdeveniments que apareixen en els diaris. En l’imaginari popular, s’identifica com a víctimes d’un trauma a veterans de guerra o als supervivents d’una catàstrofe natural o un atac terrorista. Però, per definició, trauma és qualsevol fet que hagi tingut un efecte negatiu durador en una persona.
Tots coneixem algú que ha perdut la feina, als seus éssers estimats o simplement les seves possessions i que ha patit veritablement per això. Quan algú veure pertorbada la seva pau d’esperit o bé mai l’ha tingut, es veu exposat a serioses conseqüències físiques i psicològiques, sigui quina sigui la causa.
Al marge dels ‘disparadors’, generalment les causes es troben en antigues experiències de la vida. A aquestes experiències, les anomenem traumes “. (Francine Shapiro, una Teràpia Innovadora per superar l’Ansietat, l’estrès i el trauma .; versió espanyola: SAPsi Editorial, 2007)
Aquesta concepció del trauma permet aplicar l’EMDR en casos en els quals, segons el DSM IV, no es compleixen els criteris específics per al TEPT. S’han desenvolupat protocols especials per al tractament de:
duel
traumes recents
Fòbies (social i fòbies específiques: a volar, ara, agulles i altres)
Trastorn de pànic
Altres trastorns d’ansietat
dolor crònic
Abús de substàncies
etc
Deixar de fumar amb EMDR
L’hàbit de fumar és una conducta apresa i es manté perquè està associada a moltes experiències i sensacions que són diferents per a cada persona. La majoria de la persones fumadores van iniciar el seu consum a edats molt primerenques, en ambients d’oci i entreteniment. Tot això queda automàticament gravat a la ment.
Això és el que es reprodueix quan la persona torna a donar una calada a un cigarret. Les sensacions que es solen donar són diferents però positives per exemple, la sensació de benestar a fumar després de l’esmorzar o després de dinar. Aquests solen ser els cigarrets més difícils de treure. D’altra banda, la nicotina actua com a tranquil·litzant o antidepressiu.
Treballar amb EMDR permet accedir a aquests canals d’informació o memòria que la persona gràcies a la nicotina amaga o camufla amb falses sensacions de benestar i calma. En acabar el tractament deixen de fumar i tenen la creença que el tabac ja no és necessari en les seves vides i això no els produeix cap angoixa, sinó més aviat tot el contrari, se senten alliberats. Cada persona és diferent, per això el tractament és totalment individualitzat ja que és un tractament eficaç i ràpid, i al mateix temps ofereix a la persona recursos en la seva vida diària per poder controlar l’hàbit.
Els psicòlegs que apliquen EMDR per aquesta addicció afirmen que aquest és un dels tractaments més efectius que existeixen ja que va dirigit directament a l’arrel del problema, la part psicològica
En situacions traumàtiques és freqüent que la persona presenti nombroses creences negatives al voltant d’aquesta experiència, com ara culpabilitat, responsabilitat pel que fa a la possibilitat de control i de la impossibilitat de defensar-se.
En una situació normal, les creences negatives són comparades amb les creences possibles de les que tots disposem donant una solució adaptativa més adequada a la realitat, i tot això és possible gràcies al sistema natural adaptatiu de processament de la realitat.
El trauma segons l’EMDR
L’EMDR descriu el trauma com una informació emmagatzemada en el cervell de manera disfuncional, a partir d’una experiència considerada traumàtica; en ser arxivada d’aquesta manera, no pot ser utilitzada ni integrada a l’experiència quotidiana del subjecte, i per tant es converteix en responsable dels símptomes del pacient.
Més exactament, la informació queda associada als sistemes de memòria implícita de manera similar al moment en què va ser experimentada l’experiència traumàtica.
D’això es desprèn que, quan es veu enfrontat a una situació que guarda certa relació de semblança o ressonància respecte de l’experiència que va resultar traumàtica, el subjecte es converteix en víctima d’una reacció que va des de el neguit a la por, el rebuig, la ira, o bloquejos a nivell muscular o fisiològic.
De vegades, el subjecte no adverteix la incoherència de tals reaccions, però en moltes altres, aquestes últimes van acompanyades de desconcert o de frustració per part de l’individu, que arriba fins i tot a retreure a si mateix per protagonitzar.