Psicologia deportiva?
- No hacemos terapia., ni tenemos Divan Entrenamos la parte psicológica del deporte. La psicología deportiva es una especialización que se orienta a optimizar el rendimiento, no a tratar patologias como la psicología clínica. Por eso un deportista debería trabajar con un psicólogo especializado en el deporte y no un psicólogo clínico o con otra especialización diferente.
- Estigmatización de los medios de comunicación. La información que a veces han dado los medios de comunicación de la psicología deportiva ha desinformado más que informado ya que no se ajusta a la realidad. Aunque contradictoriamente, muchos titulares hacen referencia a aspectos psicológicos de los deportistas.
- El psicólogo es un miembro más del cuerpo técnico que se cuida de las habilidades psicológicas de los jugadores o de la gestión que hace el entrenador, e incluso las decisiones del equipo directivo, del director deportivo, o por ejemplo dando soporte a los servicios médicos en la recuperación y prevención de lesiones,
- El psicólogo en el deporte formativo . No solo trabajamos con el equipo profesional para conseguir resultados, sobretodo lo hacemos en las edades formativas, asesorar a los entrenadores para que también sean educadores, ayudar a los padres en sus funciones como padres, favorecer la posibilidad que los deportistas se formen académicamente y ayudarles en su proceso de formación como personas tanto como la deportiva, haciendo hincapié en los valores .
- Trabajo de habilidades psicológicas. El psicólogo trabaja sobre: Estado de ánimo, Habilidades psicológicas como la concentración, ajuste de tensión, control de impulsos…) Actitud y motivación y Personalidad
- Gestión de equipos y organizaciones. El psicólogo del deporte también observa y analiza cómo se estructura el grupo (roles, subgrupos) y cómo funcionan sus dinámicas internas (clima de trabajo, ambiente social, cohesión…). para valorar si hay que optimizar alguno de estos aspectos.
- Entrenar al entrenador. El observa todo aquello que hace y dice el entrenador, dentro y fuera del campo. El entrenador ejerce de líder del grupo y el psicólogo le asesora en la toma de decisiones de la organización: detección de talentos, cantera, formación, fichajes, ruedas de prensa , gestión de conflictos en la plantilla para asegurarse que ejerce un liderazgo eficiente.
- Psicología del entrenamiento. El psicólogo ayuda a optimizar los entrenamientos, introduciendo la parte psicológica a trabajar en la planificación de la temporada y en los ejercicios diarios, en relación a los aspectos mentales, como el preparador físico lo hace con los aspectos físicos. También, el entrenamiento mental de árbitros y jueces.
- Intrusismo laboral. Ahora está en auge la figura del “coach”. Un psicólogo puede, mejor que nadie, realizar las funciones de coaching , pero un “coach” no es psicólogo, por lo que no tendrá la capacidad de enfoque de la situación que, por su formación y especializaión, tiene un psicólogo deportivo
Como trabajamos???
Servei de Psicologia del Rendiment
Motivació
Quin tipus de motivació tinc? Per què faig el que faig? La motivació per aquella activitat és meva o és d’algú altre? O bé, en trec un benefici?
És de gran importància que es generin situacions/ambients on es potenciï la motivació. Com a conseqüència obtindrem un millor ambient de treball, una actitud més positiva, i un augment del compromís cap a l’esport, entre altres.
Control emocional; domini de la pressió, la ràbia, la frustració…
És la gran motxilla sense fons de l’esport. És aquella que s’hi vas posant coses, cada cop costa més de moure.
“Pares: has de ser el millor” “He de guanyar aquesta competició” “Si no ho faig bé perdre la confiança de l’entrenador”.
Tant les persones externes a l’esportista com el mateix esportista poden augmentar aquesta motxilla.
¿És dolenta la pressió? Ella sempre estarà allà, per tant no es tracta d’evitar-la, sinó de gestionar-la.
L’esport genera multitud d’emocions (alegria, ràbia, …). La gran importància és interpretar-les i saber com afecten al nostre rendiment. ¿La ràbia és una emoció que afecta negativament al meu rendiment? Segons com es gestioni aquesta ràbia pot afectar positivament. Tot depèn de com gestionem les emocions.
Confiança
“El combat es guanya abans d’entrar al ring “(Muhammad Ali).
La confiança és una d’aquelles coses que pots tocar, pots veure en una persona. També es pot transmetre.
Podem generar confiança si sabem com fer-ho. El llenguatge cap a un mateix, el que rebem i el que donem, són mecanismes per generar confiança. Establir uns bons objectius també.
Tenir confiança en un mateix, i amb l’equip (jugadors, entrenadors, fisioterapeutes, etc.), és essencial per afrontar situacions que ens posin a prova física i psicològicament.
Concentració
“Concentret mes”! …ok però concentret en que?
Rebem quantitats d’estímuls quan fem esport, tant externs (espectadors, arbitres, entrenadors, …), com interns (sensacions físiques, pensaments, …). Per actuar correctament i treure el màxim profit d’una situació, hem de saber en què fixar-nos, en quin estímul hem de prestar atenció.
Detectat aquests estímuls podem crear eines per tal de mantenir aquesta concentració.
HÀBITS DE VIDA: L’entrenament invisible
Científicament està demostrat que el descans i l’alimentació són factors claus si és vols rendir bé. No respectar les hores de descans, i no cuidar l’alimentació vol dir una reducció en el rendiment esportiu tant fisiològicament com psicològicament.
L’entorn també és un pes pesant, ja que si ens envoltem de gent que respecti les nostres decisions i entengui el nostre “sacrifici” cap a l’esport, farà que la balança es decanti en cap a l’esport.
Administració del temps
Encara haig de fer molta feina… No tinc temps per descansar... ¿Sóc capaç d’organitzar-me? Tinc responsabilitat, vull gaudir del meu temps lliure i a sobre he d’estudiar i/o anar a treballar, i tot això combinar-ho amb l’esport.
Les prioritats i l’organització són claus per afrontar aquestes situacions. Si els objectius esportius que m’he marcat em requereixen moltes hores d’entrenament, i he de complir les meves obligacions, he d’entendre que potser haure de retallar temps del meu temps lliure.
Establiment d’objectius
És la base per preparar una competició. Si no em marco uns objectius, no sabré cap a on he d’anar, que he de fer, i que he de treballar i millorar.
Quan em plantegi un objectiu he de mirar que compleixi 5 aspectes:
Específics: Treballar pas a pas, identificar que faig en cada moment.
Mesurables: Comprovar cada “x” temps com estem.
Assolibles: Sóc capaç d’aconseguir el que m’he proposat? .
Realistes: No puc ser el millor d’un dia per l’altre.
en Temps: Ubicar-los en el temps (curt, mig i llarg termini).
Situacions reals de competició
Si vull competir i estar preparat pels obstacles que la competició em posarà, he d’entrenar acostant-me al màxim a aquesta competició.
He de crear situacions de pressió, nervis, frustració, per tal de saber com gestionar-ho quan estigui competint.
Creació de rutines
Usain Bolt va dir “Entreno 4 anys per córrer només 9 segons”
L’entrenament està per fallar i la competició per repetir. L’entrenament està per aprendre, millorar, provar coses. La competició és demostrar tot allò que hem après.
La creació de rutines ens permet estar concentrats, controlant el que podem controlar, i així reduir situacions que ens produeixin incertesa.
Aprendre de la competició
Tant els entrenaments com la competició, ens donen molta informació de com afrontem situacions adverses.
Perquè fallo? Perquè ho faig bé?; Que em distreu?; Perquè m’he sentit així?
Si som capaços de prendre consciència d’aquestes situacions i buscar eines, quan hàgim de fer front a situacions similars, tindrem un major control.
Valors i Assessorament
Qui sóc? I que sóc per als altres? L’esport educa i ensenya valors i principis.
L’assessorament a pares, entrenadors i jugadors és essencial, per tal d’informar, conscienciar i posteriorment crear un compromís cap als valors. Per a la formació d’esportistes i professionals de l’esport, però sobretot a persones.
Triangle entrenador-jugador-pares: la comunicació te un rol molt important. A qui m’estic dirigint? El grau de maduresa de la persona a qui em dirigeixo, marcarà com he d’enviar el missatge perquè arribi de la millor forma possible.
Hem de tenir present que he d’exigir el que m’exigeixo a mi mateix.
La lesió és una barrera que ens apareix de cop i ens fa replantejar els objectius que ens havíem proposat complir. És un obstacle que no estava previst.
La lesió presenta dues situacions. La primera és la barrera física, que no et permet continuar amb l’activitat, com ho estaves fent prèviament. La segona és la barrera psicològica, com afronto jo aquesta situació: “¿I ara que faig, estava en un bon moment?”.
La barrera física no la podem trencar fins que estiguem recuperats i puguem tornar a entrenar. La barrera psicològica, en canvi, té portes per les quals podem passar. Hem de relativitzar aquesta situació i veure que en podem extreure per seguir actius amb l’esport. Com ara seguir anant als entrenaments, comunicació amb els entrenadors i companys, treball psicològic per preparar una competició, entre altres.
Són tots aquells canvis que ens anem trobant al llarg de la carrera esportiva (un canvi d’etapa, una lesió, una retirada,…).
Quan apareixen aquests canvis, ens plantegen un conjunt de demandes i desafiaments que hem de superar: “Estic preparat per…? Que he de fer quan…?”. Quan ens apareixen aquestes demandes el que s’ha de treballar és la facilitació d’aquestes, per tal que l’adaptació sigui més còmode per l’esportista.
A pesar que de moment com hem dit comencem en format visites, anirem baixant a les piscines per anar familiaritzant als entrenadors i esportistes de la nostra presencia, anar “naturalitzant” la figura del psicòleg esportiu…(treballar amb el psicòleg esportiu no és sinònim de problema, sinó de possibilitat d’optimitzar el rendiment i el benestar) .
Gràcies per confiar en nosaltres.