Una de cada quatre persones no té un somni reparador com a conseqüència d’alguna de les gairebé 90 alteracions del son que hi ha. 
Un mal descans pot alternar tant la qualitat del son, com el seu cicle i durada, afectant el benestar i el rendiment diari. Els problemes de son poden arribar a ser força incapacitants, amb símptomes físics i cognitius que afecten la vida quotidiana, les relacions personals i laborals, així com diversos aspectes de la salut.
Tot i això, no sempre som capaços de reconèixer els símptomes i associar-los a un problema de son.
Signes i símptomes de son no reparador
Encara que hi ha particularitats entre les diferents alteracions, la majoria comparteix alguns símptomes. Un dels principals és la somnolència excessiva durant el dia, una sensació d’adormiment i fatiga durant les hores que hauríem d’estar actius, que altera el nostre ritme de vida.
Què és i com es manifesta l’apnea del son?
L’apnea del son és un tipus de trastorn respiratori del son que es caracteritza per una reducció anormal a la respiració mentre s’adorm. Les disrupcions generades a causa de les apnees redueixen la qualitat del son i poden afectar seriosament la salut. Segons dades de la SEPAR (Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica) del 2016, afecta el 25% de la població adulta i el 6% dels nens. Molt sovint aquesta condició passa desapercebuda2 ja que moltes persones no són conscients de la seva simptomatologia durant el son. Per això, conèixer els tipus d’apnea, les causes i els tractaments pot ajudar-te a entendre aquesta condició i minimitzar els efectes adversos potencials.
En general, es pot categoritzar l’apnea del son en un grup de desordres del son amb un patró comú: les persones amb apnea del son presenten pauses o reduccions de la respiració durant períodes breus de temps mentre dormen. Encara que aquests lapses de temps poden fer que una persona es desperti periòdicament i que la seva qualitat de son es vegi considerablement afectada, pot no resultar en un despertar complet i, per tant, fer que les persones desconeguin que la seva respiració és anormal.
Síndrome de cames inquietes
La síndrome de cames inquietes (SPI), també anomenat malaltia de Willis Ekbom, provoca sensacions incòmodes a les cames, com a picor, formigueig o estrebades. Aquestes sensacions creen una necessitat imperiosa de moure les cames. Es va descriure per primera vegada als anys 40 del segle passat, però només els últims 20 anys s’ha investigat amb més atenció. Les persones amb SPI poden caminar, estirar-se o sacsejar les cames per aconseguir alleujar les molèsties; tanmateix, els símptomes tendeixen a empitjorar quan s’està inactiu, fins i tot quan ens relaxem o fiquem al llit. Com a resultat, els símptomes de l’SPI sovint interrompen el son en el 60%-90% dels casos1.
En casos particulars, l’SPI es deu a una lesió dels nervis perifèrics, a causa de la disminució dels acúmuls de ferro o de l’augment de l’àcid úric a la sang2. No obstant això, a la major part dels pacients no s’evidencia una causa específica de la síndrome de cames inquietes, per la qual cosa es defineix com a idiopàtic. En aquests casos, hi pot haver un component de predisposició genètica, ja que almenys una tercera part dels pacients tenen antecedents familiars3. Per això, es creu que l’origen d’aquesta síndrome té relació amb una alteració en la regulació de la dopamina, que és un dels neurotransmissors responsables de la coordinació correcta de moviments musculars.
Terrors nocturns
Els terrors nocturns, també coneguts com a “pors intenses” són un tipus de parasòmnia (és a dir, una experiència no desitjada durant el son) que es classifica com un trastorn del despertar. Aquest passa dins del son NREM (sense moviments oculars ràpids), més concretament a N3, la fase més profunda del son sincronitzat, i sol passar durant les primeres 3-4 hores de la nit. Una persona que experimenta un terror nocturn pateix episodis de crits, por intensa i agitació del cos i pot durar de segons a diversos minuts. A més, se sol veure acompanyat d’altres símptomes, com ara una freqüència cardíaca i respiració accelerades1, envermelliment de la pell, sudoració, dilatació de les pupil·les i músculs tensionats.
Narcolèpsia
La narcolèpsia és un trastorn crònic del son, sense capellà, que es caracteritza per somnolència diürna severa i persistent, la qual pot repercutir a l’escola, el treball i els entorns socials, així com augmentar el risc d’accidents i lesions greus. Les persones que pateixen narcolèpsia tenen complicacions per mantenir-se despert durant períodes llargs, sense importar en quina circumstància es trobin, per la qual cosa pot afectar greument la seva rutina1.
Aquest trastorn es pot donar també acompanyat d’una pèrdua sobtada del to muscular (anomenada cataplegia), que es pot desencadenar per l’experimentació d’una emoció intensa. Quan la cataplegia acompanya la narcolèpsia, es denomina narcolèpsia de tipus 1, quan ocorre sense cataplegia, es denomina de tipus 2.
Tot i que no té cura, la simptomatologia es pot controlar amb medicació i modificacions a l’estil de vida. Per a aquesta afecció, és crucial rebre el suport de l’entorn; és a dir, el de la família, amics, companys de feina i docents).
Paràlisi del son
La paràlisi del son és una parasòmnia durant la fase del son REM (és a dir, una experiència no desitjada durant la fase de moviments oculars ràpids), la qual s’identifica per una pèrdua breu del control muscular o atonia1, i que passa just després de quedar-se adormit o despertar-se. Aquests episodis poden durar des d’uns segons a 20 minuts. A més, les persones que pateixen un episodi de paràlisi del son solen patir també al·lucinacions o somnis molt viscuts mentre dura l’atonia. En condicions normals, les persones no són conscients de l’atonia, la qual forma part del son REM per evitar moviments involuntaris mentre se somia. Per això, una de les explicacions més recents sobre per què passa aquesta parasòmnia és que implica un estat mixt de la consciència, la qual barreja el despertar i el somni MOR, per la qual cosa l’atonia i els somnis persisteixen fins i tot estant despert i conscient
Trastorns de conducta REM
En general, durant el son REM (moviment ocular ràpid), el qual sol representar el 25% del total del son, s’experimenta una paràlisi temporal de tots els músculs del cos mentre que se somia (atonia)1, cosa que ens permet no interactuar ni representar els nostres somnis. No obstant això, en les persones que pateixen un trastorn de conducta REM no hi ha aquesta paràlisi del son (sense atonia), per la qual cosa hi ha moviments o vocalitzacions involuntàries i múltiples durant la nit, provocant aquest tipus de parasòmnia —és a dir, una experiència no desitjada durant el somni—.
Trastorns del ritme circadià
En general, les persones funcionen a través d’un rellotge biològic de 24 hores, el qual està sincronitzat amb la producció d’hormones, com la melatonina, i la llum i la foscor ambiental. Aquesta sincronització es coneix com a ritme circadià i juga un paper fonamental en el cicle de son1.
Els trastorns del ritme circadià se solen anomenar trastorns del son i la vigília. Aquests són un grup d’afeccions vinculades a disfuncions o desalineacions presents a aquest rellotge biològic. A grans trets, els exemples més freqüents d’aquests trastorns són la síndrome del desfasament horari o condicions més debilitants, com: la síndrome de son i vigília irregulars, la síndrome de vigília-son no de 24 hores, el trastorn del son a causa del treball per torns, trastorn del son vinculat al ritme circadià a causa del treball per torns o el trastorn del son per avenç o retard de la fase del son i del despertar.
Somnolència diürna excessiva (SDE) o hipersòmnia
La somnolència diürna excessiva, també coneguda en alguns casos com a hipersòmnia, és, juntament amb l’insomni, un dels problemes més freqüents relacionats amb el son. Es refereix a estar exageradament somnolent o quedar-se adormit durant el dia. En la majoria de casos, la somnolència diürna excessiva va relacionada amb l’insomni, ja que qualsevol trastorn que provoca dolor o malestar pot ocasionar despertars breus i alterar l’arquitectura del son
Insomni crònic
L’insomni crònic és un patró a llarg termini de dificultat per dormir. L’insomni es considera crònic si una persona té problemes per agafar el son o romandre adormit almenys tres nits a la setmana durant tres mesos o més.
L´insomni crònic té moltes causes potencials. Igual que l’insomni agut, pot estar relacionat amb situacions estressants, però també pot estar relacionat amb horaris de son irregulars, mala higiene del son, malsons persistents, trastorns de salut mental, problemes físics o neurològics subjacents, medicaments, problemes relacionats amb el company de llit i altres problemes de son.
