Oriol Mercadé és psicòleg a la unitat de salut i obesitat de la Clínica Londres .
L’obesitat no és una malaltia psicològica, sinó que constitueix una condició física que va acompanyada de nombroses conseqüències negatives per a la salut.
Els factors ambientals juguen un paper crucial en el nostre control de la conducta alimentària; per ambient entenem el medi en què vivim i en què ens hem educat. Tendim a repetir les pautes d’alimentació que hem vist a la infància (de fet, les primeres preferències alimentàries les establim a l’úter matern), així com les de les persones que ens envolten. Si els nostres pares tenien una alimentació equilibrada, per a nosaltres menjar d’aquesta manera serà “el normal”; si no era així, haurem de lluitar contra aquestes idees per canviar-les.
De la mateixa manera que passa amb els gustos, també passa amb els hàbits: la velocitat amb què mengem, els horaris, els llocs, la quantitat de menjar, etc. El que hem viscut ens condiciona i fa que cadascú consideri “el normal” d’una manera particular.
També existeixen diversos factors psicològics que influeixen en el desenvolupament i manteniment de l’obesitat.
Estat afectiu: Estar més o menys nerviosos, alegres, optimistes o pessimistes influeix en com mengem i en si serem fidels al pla d’alimentació que ens hem proposat. La conducta alimentària és una conducta molt protegida per l’evolució i, per això, resulta extremadament plaent i reforçadora per a les persones. Si no fos així, ens hauríem extingit fa milers d’anys. Sabies que el menjar actua sobre les mateixes regions cerebrals del plaer que el sexe o les drogues?
Els pensaments poden ser els nostres aliats o poden jugar en contra nostra, fent més difícil assolir els nostres objectius. La bona notícia és que, mitjançant la reflexió i l’anàlisi, podem separar aquells pensaments que ens ajuden dels que no, per potenciar els primers i corregir els perjudicials.
Moltes vegades mengem ràpidament o de manera distreta perquè sentim que tenim altres coses a fer i no podem “perdre temps”. Així, mentre mengem, aprofitem per mirar la televisió, revisar el mòbil, treballar a l’ordinador o simplement estar amb la ment en un altre lloc.
Un exemple típic és quan estem menjant mentre mirem una pel·lícula o treballem i, de sobte, intentem agafar una galeta més o un tros del que sigui, i només aleshores ens adonem que ens ho hem menjat tot sense ni notar-ho.
Per això, recentment han sorgit moviments com l’“alimentació conscient” com a mètode per recuperar el procés d’alimentació amb tot el que això implica:
- Recuperar la importància de nodrir-nos i ingerir aliments saludables (orgànics, locals, nutritius)
- Moderació en el ritual de menjar (ja sigui sol o amb altres: companys, amistats, família, etc.)
- Gaudir plenament del que mengem o bevem
Descarrega el teu full de registre d’hàbits
Per això he preparat uns àudios per practicar aquesta tècnica. Espero que t’agradin i, si vols més contingut, a Instagram en vaig publicant: @oriolmercadepsi
1.Los 7 tipos de hambre. 12:01
Per fer aquest exercici necessitaràs que abans seleccionis 4 grans de raïm per menjar, o algun derivat (4 lacasitos…). Aprendràs a menjar amb calma, sense impulsivitat, gaudint del menjar i assaborint-lo, i això farà que et sentis satisfet a temps sense excedir-te en les quantitats.L’exercici de la pansa és una pràctica d’alimentació conscient que involucra tots els sentits i promou una relació més saludable amb el menjar.
2. Visualizacion para comer. 6:30
La tècnica de visualització conscient, que combina relaxació i atenció plena. Imaginarem situacions quotidianes per entrenar la ment i el cos abans d’actuar.En assajar mentalment, el cervell crea hàbits més saludables sense esforç ni judici. El nostre objectiu és aprendre a escollir, sentir i actuar amb calma, presència i autocura.
3. Alimentación consciente: 17:28
Després de la pràctica de la pansa, aquest àudio t’ajudarà a arrelar amb força aquest nou hàbit de menjar amb plena consciència.L’alimentació conscient, també coneguda com a “mindful eating”, és una pràctica que fomenta l’atenció plena durant els àpats. Consisteix a prestar atenció de manera deliberada a cada aspecte de l’acte de menjar, des de la selecció dels aliments fins a l’experiència sensorial d’assaborir-los.En practicar l’alimentació conscient, la persona se centra en els senyals interns de gana i sacietat, evitant menjar de manera automàtica o emocional.
4. Erradicando el hambre emocional: 17:46
La gana emocional és una forma d’alimentació no relacionada amb les necessitats físiques de nutrició, sinó més aviat amb les emocions. Es caracteritza per l’impuls de menjar com a resposta a estats emocionals, com l’estrès, l’ansietat, la tristesa o l’avorriment, en lloc d’una veritable sensació de gana física.Les persones que experimenten gana emocional sovint busquen confort o distracció a través del menjar, consumint aliments rics en calories, greixos i sucres.
El podcast comiendoconmaria m’entrevista:
Per què dormir malament et fa engreixar (el mite de la força de voluntat):
Avui compartim taula amb l’Oriol Mercadé, psicòleg especialitzat en rendiment i son, per desmuntar tot el que crèiem saber sobre el descans i la salut mental. En aquest episodi descobrim per què el 95 % dels problemes d’insomni no són fisiològics, sinó producte de mals hàbits i ansietat anticipatòria.Parlem sense filtres sobre el perill de la medicalització crònica, la moda del magnesi i la melatonina, i per què la privació de son és fins i tot pitjor per a la salut que el sedentarisme.A més, aprofundim en la crononutrició i expliquem per què la falta de descans boicoteja la pèrdua de pes, desmuntant per sempre el mite que tot és qüestió de “força de voluntat”.Si alguna vegada t’has despertat cansat tot i haver estat al llit 8 hores, aquest episodi és per a tu. Dona-li al play i comença a posar en hora el teu rellotge biològic!
Neurociencia para el cambio de habitos alimentarios:
