Mindfulness aplicat a l’esport: un hàbit per rendir millor;
-ACCÉS AL PROGRAMA ESP; -ACCES AL PROGRAMA ING
En l’esport, sovint pensem que per millorar el rendiment només cal entrenar més, millorar la tècnica, estar en bona forma física o preparar bé la competició. Però hi ha una altra part que també s’entrena i que pot marcar una gran diferència: la ment.
Els nervis abans d’un partit, la pressió, la por a equivocar-se, la frustració després d’un error o els pensaments sobre el resultat poden influir en la manera com un esportista competeix.
Per això, cada vegada es dona més importància a l’entrenament de les habilitats psicològiques. I dins d’aquest àmbit, el mindfulness aplicat a l’esport pot ser una eina molt útil.
El mindfulness consisteix a entrenar la capacitat de portar l’atenció al moment present, observant el que està passant sense deixar-nos arrossegar constantment pels nostres pensaments o emocions.
Aplicat a l’esport, no significa aconseguir que l’esportista no tingui nervis, no s’enfadi o no cometi errors.
L’objectiu és aprendre a gestionar millor aquestes experiències i tornar l’atenció al que està passant en aquell moment.
Imaginem un futbolista que perd una pilota important. Pot començar a pensar: “Quina errada més tonta.” “Avui no estic bé.” Si es queda enganxat a aquests pensaments, encara que físicament continuï jugant, mentalment pot continuar en l’acció anterior.
El mindfulness ajuda a desenvolupar la capacitat de detectar què està passant internament i tornar al present: la següent jugada, el company, l’espai, l’acció que toca fer. Això és especialment important en esports en què constantment cal prendre decisions sota pressió.
(A la foto sessió de mindfulness de Oriol a Ballet Nacional de Catalunya)
Per què convertir el mindfulness en un hàbit?
Una de les idees més importants és que el mindfulness no hauria de ser una eina que utilitzem només quan estem nerviosos.De la mateixa manera que no esperem al dia del partit per començar a entrenar la resistència física, tampoc té gaire sentit esperar a una final o a una situació de màxima pressió per començar a entrenar la nostra capacitat d’atenció.
La ment també s’entrena.
La pràctica regular permet anar desenvolupant aquesta capacitat de manera progressiva. Uns minuts al dia poden servir per entrenar l’atenció, observar els pensaments, prendre consciència de la respiració i aprendre a tornar al present cada vegada que la ment se’n va.Amb la pràctica, aquestes habilitats poden començar a traslladar-se als entrenaments i, posteriorment, a la competició. L’objectiu no és que l’esportista estigui meditant durant un partit, sinó que tingui més facilitat per recuperar el focus quan el necessita.
Quins beneficis pot aportar al rendiment esportiu?
Un programa de mindfulness adaptat a l’esport pot ajudar a treballar diferents aspectes psicològics relacionats amb el rendiment.
Millorar la concentració:En qualsevol esport hi ha estímuls que poden distreure: públic, rivals, errors, pensaments, soroll extern o preocupacions pel resultat. El mindfulness entrena precisament la capacitat de detectar quan l’atenció s’ha desviat i tornar-la a allò que és important.
Gestionar millor els nervis Sentir nervis abans d’una competició és normal. El problema apareix quan aquests nervis interfereixen en el rendiment. El mindfulness no busca eliminar l’activació, sinó ajudar l’esportista a reconèixer-la i relacionar-s’hi d’una manera més útil.
Recuperar-se dels errors
Tots els esportistes cometen errors. La diferència moltes vegades no està en si cometem un error, sinó en quant temps necessitem per recuperar-nos-en.
Aprendre a deixar anar l’acció anterior i tornar a centrar-se en la següent pot ser especialment important en esports com el futbol, el bàsquet, el tennis o qualsevol disciplina en què hi ha moltes accions consecutives.
Regular millor les emocions: Ràbia, frustració, por, decepció o eufòria poden afectar la presa de decisions. El mindfulness ajuda a observar aquestes emocions amb més consciència, en lloc de reaccionar-hi automàticament.
Reduir l’excés de pensaments. Pensar constantment en què passarà, què pensarà l’entrenador o què passarà si fallo pot fer que l’esportista perdi
Desenvolupar una major consciència corporal La respiració, la tensió muscular, el cansament o les sensacions físiques poden donar informació sobre l’estat de l’esportista. Aprendre a detectar aquestes senyals també pot ajudar a conèixer-se millor i a gestionar l’activació durant l’entrenament i la competició.
Esportistes d’elit que també entrenen la ment
El mindfulness i la meditació no són pràctiques exclusives de persones que busquen relaxar-se. Alguns esportistes d’alt nivell han explicat públicament que formen part de la seva preparació mental.
Un dels exemples més coneguts és Novak Djokovic. El tenista ha parlat en diverses ocasions de la importància de la meditació i la respiració conscient en la seva rutina. Per a ell, aquestes pràctiques formen part del treball que fa per preparar-se mentalment i mantenir la concentració.
Un altre exemple és Kobe Bryant, que explicava que meditava cada matí durant aproximadament 10-15 minuts. La seva idea era començar el dia amb més calma i preparar-se mentalment per afrontar les situacions que poguessin aparèixer.
També destaca el cas de Michael Jordan, que va treballar amb George Mumford, especialista en mindfulness i meditació que va treballar amb els Chicago Bulls i amb diversos esportistes de l’NBA. El treball buscava ajudar els jugadors a desenvolupar la capacitat d’estar presents, gestionar la pressió i mantenir-se concentrats.
