Menú de xerrades i tallers
Com conferenciant ha col·laborado amb grans multinacionals com: Sanitas, Novartis, BASF, ItalDesign, Mastercard, BBVA, Mediamarket, Novomatic, SEAT, Sanofi, XING, Chiesi, Idilia, Freixenet, Xupa-xups …
Escoles: Gravi, Stucom, Monlau, Sagrada Familia
Associacions:, Aula de la Gent Gran, Associació de Joves Dirigents Catalans, Jo dic
És docent des de 2008 a Federació Catalana de Pàdel
Ha fet conferencies representant a: Sanitas, Biwel, Peoplefirst, Nutrim
En els últims anys li hem pogut veure de professor de l’acadèmia d’Operación Triunfo.
Index de conferencies per temari i mes abaix una breu descripció de cada una d’elles.
1.Psicologia del rendiment i coaching
1.1- Lideratge
1.2- Preparació mental per rendir millor; concentració i confiança.
1.3 Autocontrol, dominant l’estrès, la pressió i l’ansietat.
1.4– Estil de vida saludable.
1.5- Gestió de les emocions difícils: frustració.
1.6 .Motivació, compromís i valors.
1.7. Treball en equip – Conferència o taller.
1.8 Ser pares i mares de fills esportistes.
1.9 Gestió de conflictes :
1.10: Comunicació eficaç
2. Unitat del son
2.1- Dormir bé viure millor.
2.2 El nostre fill no dorm … nosaltres tampoc.
2.3 Viure be, dormir millor
2.4 Tot te solució, l’insomni també
3. Psicologia de la salut
3.1- Intel·ligència emocional.
3.2 Mindfulness; Tècniques d’autocontrol ment -cos.
3.3- Minfulness eating, connecta amb el menjar i oblida’t de dietes -Conferència o sopar.
3.4- Aprèn a deixar de fumar.
3.5- Aplicació de noves tecnologies en psicologia (Biofeedback i realitat virtual).
3.6- Risoteràpia.
3.7- Coaching, creixement personal
DESCRIPCIÓ:
1.Psicologia del rendiment i coaching
1.1- Lideratge (Sanitas, Federació Catalana de Padel)
La societat va canviant i el líder, s’ha d’adaptar a aquests canvis socials per seguir sent eficaç. La metodologia de la imposició, que funcionava en la generació anterior, avui genera conflicte i desaprovació. El treballador / jugador o estudiant vol formar part de la decisió, vol ser actiu i buscarà que se li convenci per fer les coses al màxim.“El lideratge és la influència, l’art o procés d’influir en les persones perquè s’esforcin amb bona disposició i entusiasme, cap a la consecució de metes grupals.”
1.2- Preparació mental per rendir millor; concentració i confiança.(Escola Gravi, escola Stucom, Escola Sagrada familia,Grup Monlau)
Diuen els esportistes d’elit, que el que realment marca la diferència entre un esportista bo i un de molt bo és la part mental, per sobre del físic, la tàctica i la tècnica …Perquè no entrenar-se mentalment ja que per aconseguir els nostres reptes i millorar els resultats. El coaching i la psicologia esportiva ha demostrat ser eficient en tots els sectors del rendiment: ¿esportius, acadèmics o laborals?.“L’esport en un 95% es basa en variables mentals” Jimmy Connors, ex tennista num1 del món.
1.3 Autocontrol, dominant l’estrès, la pressió i l’ansietat. (BASF)
És la gran motxilla sense fons de l’esport. És aquella que s’hi vas posant coses, cada cop costa més de moure.
“Pares: has de ser el millor” “He de guanyar aquesta competició” “Si no ho faig bé perdre la confiança de l’entrenador”.
Tant les persones externes a l’esportista com el mateix esportista poden augmentar aquesta motxilla.
¿És dolenta la pressió? Ella sempre
(Escola Gravi, escola Stucom, Escola Sagrada familia,Grup Monlau)
estarà allà, per tant no es tracta d’evitar-la, sinó de gestionar-la.
L’esport genera multitud d’emocions (alegria, ràbia, …). La gran importància és interpretar-les i saber com afecten al nostre rendiment. ¿La ràbia és una emoció que afecta negativament al meu rendiment? Segons com es gestioni aquesta ràbia pot afectar positivament. Tot depèn de com gestionem les emocions.
1.4– Estil de vida saludable. (Aula de la Gent gran, SEAT)
L’entrenament invisible Científicament està demostrat que el descans i l’alimentació són factors claus si és vols rendir bé. No respectar les hores de descans, i no cuidar l’alimentació vol dir una reducció en el rendiment esportiu tant fisiològicament com psicològicament.
L’entorn també és un pes pesant, ja que si ens envoltem de gent que respecti les nostres decisions i entengui el nostre “sacrifici” cap a l’esport, farà que la balança es decanti en cap a l’esport.
1.5- Gestió de les emocions difícils: frustració. (Federació Catalana de Padel, Associació de Joves Dirigents Catalans, Jo dic)
En tots els àmbits de la vida, una òptima gestió de les emocions és un factor clau per l’èxit i l’equilibri. Nosaltres ho centrarem en l’esport i t’explicarem, com és aquesta ciència que treballa amb les emocions. Tota pràctica esportiva comporta disciplina i esforç, per el que serà necessari incormporar una metodologia que betlli per la gestió de les diverses emocions que podem experimentar com esportistes en circumstàncies d’entrenament, competició, derrotes o fins i tot victòries, com el cansament, avorriment, pressió, frustració… que poden precipitar l’abandonament de la pràctica esportiva
1.6 .Motivació, compromís i valors.
La motivació intrínseca és la que ens surt de dins, per l’amor a fer les coses bé fetes, per que gaudim del que fem, per que complim amb els compromisos que tenim amb els altres i nosaltres mateixos … amb aquesta motivació tenim tota la energia necessària per afrontar qualsevol repte, si a més ho alineem amb els nostres valors, trobarem el camí de l’èxit. “No et preguntis si estaràs a l’altura dels objectius, pregunta’t si els objectius estan a la teva alçada”.
Els valors no poden quedar en bones intencions , limitats a discursos als pares, sermons als jugadors o en simples hastags a instagram, ja que amb les bones intencions i la paraula o el modelatge no és suficient per implantar els valors en els nostres jugadors, haurem de introduir-los directament en la metodologia d’entrenament i de competició.
1.7. Treball en equip – Conferència o taller.
L’equip és aquest estrany personatge que gairebé ningú ho ha vist. Tots parlen bé d’ell. És el més important. Diuen d’ell que de la seva mà els professionals arriben a l’èxit. Tots apel·len a ell quan sorgeixen les dificultats. No obstant això, se li ha prou ignorat en el quefer del dia a dia. Sol pesar més l’interès individual que el bé de l’equip. “L’esperit d’equip és el que dóna a moltes empreses un avantatge sobre els seus competidors”.
PARELLES: es presentarà el Test d’elecció de parelles en el pàdel dissenyat pel propi Pol, amb els 9 factors que es valoren, tot explicant què avalua cadascun i amb quina finalitat, i com aquestes variables poden incidir en la relació de parella (ja sigui a nivell de rendiment o a nivell de benestar).Per concloure, parlarem de com s’ha d’encarar el treball de parella en funció dels resultats dels 9 factors mencionats prèviament, perquè els entrenadors puguin incorporar-ho a la seva pràctica habitual.”
1.8 Pares i mares de fills esportistes.
Els pares tenen una funció educativa fonamental per al desenvolupament dels infants i en canvi no són formats per a això. Tant en l’esport formatiu, com de l’alt rendiment, la relació parental, serà el factor principal perquè l’esportista decideixi seguir o suspendre l’activitat física, engrossint el% de sedentarisme juvenil, o pel contrari gaudint dels beneficis físics, psicològics i socials de la pràctica esportiva.
En aquest taller aprendrem com podem formar els pares i mares i com podem influenciar en la seva conducta per a que passin a ser de problemes, a aliats.
1.9 Gestió de conflictes :
Analitzarem els avantatges de la implantació de la mediació com a mètode per excel·lència per a la resolució de conflictes en l’àmbit esportiu. S’introduirà el concepte de mediació esportiva, citant les principals característiques que han de presidir qualsevol procediment de mediació esportiva. Es descriuran els diversos conflictes en l’àmbit de l’esport que són susceptibles de resolució per mitjà de la mediació, indicant així mateix quines són les matèries en les quals no procedeix la seva implementació.
1.10: Comunicació eficaç
Comunicar per entrenar: Presentarem un model d’actuació per a entrenadors, que consisteix a gestionar la comunicació durant l’entrenament de manera que facilitin als seus esportistes la generació de consciència del que s’ha treballat, de què s’ha aconseguit en relació al que treballat , i de com l’esportista ha estat capaç de fer-ho. Aquesta consciència sobre el recurs adquirit durant l’entrenament, ajuda a tenir més confiança sobre aquest recurs. Aquesta confiança, basada en el treball i no en el resultat, és la millor manera de poder afrontar amb garanties qualsevol repte esportiu.
Comunicar per gunayar: No comunicar és impossible i per això haurem d’entendre, anticipar dominar totes les variables que poden influenciar en el rendiment dels nostres jugador en un procés de coaching.
2. Unitat del son
2.1- Dormir bé viure millor.
Dormir és l’activitat més important que realitzarem a les nostres vides; per això li dediquem 1/3 part del nostre temps Vivim en una societat privada de son; avui dormim un 25% menys que fa 40 anys! i el 38% patirem problemes relacionats amb el son i sabem que existeixen mes de 70 trastorns.
En aquest taller entendre el desconegut mon del son per a eliminar falsos mites i donar respostes científiques ; que succeeix quan estem dormint? Per quines fases passem? Quines son les funcions del son? quines proves i estudis existeixen? son els trastorns fisiològics que impedeixen un bon descans?
2.2 El nostre fill no dorm … nosaltres tampoc.
El 35% dels nens menors de 5 anys patiran problemes per dormir … el 98% de les causes seran … mals hàbits adquirits … Per això els nens necessitaran que els seus pares li eduquin en l’art d’un bon descans, per adquirir hàbits des de ben aviat que mantindrà al llarg de la seva vida, facilitant una major resistència davant els problemes de la son tant de joves com en adults. Un infant bé descansat és un infant content de bon humor i que rendeix a l’escola. Educar al teu fill en un bon hàbit del son és una de les millors inversions tant per als pares com per a ell mateix … no deixis que et treguin el son. “Aprendre a dormir és com aprendre a menjar … tothom té gana, tothom té son, però menjar bé és un hàbit que s’aprèn, igual que el dormir bé. “
2..3 Viure be, dormir millor
La cronobiologia (Kronos = temps, bios = vida i logos = ciència), és la disciplina que estudia els ritmes biològics que són la recurrència d’un fenomen biològic a intervals regulars.
Per dormir bé, necessitem una sincronització entre els nostres ritmes interns (temperatura, ritme son -vigilia, activació muscular)… i les nostres necessitats externes ( jornada laboral, vida social, exposició solar)
Totes les activitats que es realitzen al llarg del dia, els processos físics i els mentals, així com la conducta segueixen un mateix cicle influenciat per les 24 hores en què la Terra triga a fer una volta a el sol que es coneix comunament com a ritme circadià. Si els nostres ritmes estan desregulats patirem problemes metabòlics, augment de pes, alteracions afectives i cognitives, enfermetats cardiovasculars, envelliment, càncer i alteracions del son importants amb somnolencia diurna.
Quin perfil de dormidor som? Tenim uns hàbits de vida que ens permeten un bon descans? Tenim els horaris interns, social, laboral i de l’entorn sincronitzats en hora? o vivim en un jet lag sense necessitat de grans viatges?. Gràcies a resoldre aquestes preguntes realitzant uns test específics durant la presentació, prendrem consciència de la importància del nostre estil de vida en el descans
2.4 Tot te solució, l’insomni també
Tot i que esta més enfocat a un taller de 12 setmanes per reprendre l’hàbit del dormir sense medicació. En format xerrada explicarem els passos , avaluacions, progressos i que una persona ha de realitzar per a que el insomni no sigui un problema crònic sinó un fet puntual.
3. Psicologia de la salut
3.1- Intel·ligència emocional.
Durant molts anys s’ha entès la Intel·ligència com allò que es podia mesurar amb un test … i per això quedo a l’ombra aquesta intel·ligència per gestionar els coneixements, les emocions, el nostre entorn social i la part mes creativa que en total sabem que representa més el 65% de les habilitats que necessitarem aplicar a la feina i en la vida, per sobre dels coneixements tècnics. La IE és la capacitat d’Avui dia, ja tenim forma d’avaluar la IE i els estudis ens diuen que a més IE, major rendiment laboral, acadèmic i benestar personal … “Hi ha persones que saben poc de nombres i hi ha persones que només saben de nombres … aquests són al poder i són molt perillosos”.
3.2 Mindfulness; Tècniques d’autocontrol ment -cos.
Este tipo de meditación ofrece herramientas para ser más felices, aumentar los niveles de bienestar y bajar el estrés. El mindfulness se considera una práctica de meditación, una técnica de relajación y una actitud más distendida ante la vida. Es una herramienta que puedes usar en cualquier situación y en cualquier momento del día. El objetivo final es conseguir que las situaciones cotidianas no te afecten, que tus emociones no te jueguen una mala pasada, que puedas tomar las mejores decisiones en cada momento y que tu mente deje de fabricar pensamientos que no te llevan a nada bueno.
Es una práctica nacida en Oriente que se ha adaptado a nuestro estilo de vida y que te ofrece gestionar tus emociones, que descubras cuáles son tus pensamientos más recurrentes para que puedas cambiarlos y así recuperes tu bienestar general. Tenemos demasiadas responsabilidades, tareas y compromisos y, si tenemos un hueco libre, buscamos una actividad para ocuparlo, nunca lo destinamos a descansar.
3.3- Minfulness eating, connecta amb el menjar i oblida’t de dietes -Conferència o sopar.
la “alimentación consciente” o la “comida lenta” como manifestaciones de la necesidad de recuperar el proceso de alimentarnos con todo lo que ello significa, recuperar la importancia de nutrirnos, de ingerir alimentos saludables (orgánicos, locales, nutritivos) y moderación, del rito de comer (ya sea solo o junto con otros sean compañeros, amistades, familia, etc.) y del disfrutar plenamente lo que comemos o bebemos.
Muchas veces nos pasa que comemos rápida o distraídamente porque sentimos que tenemos otras cosas que hacer y no podemos “perder tiempo”, de modo que mientras comemos aprovechamos de ver televisión, revisar el teléfono, trabajar en el computador o simplemente con la mente en otra parte.
Un ejemplo típico es cuando estamos comiendo mirando una película o trabajando y de pronto tratamos de agarrar una galleta más o un trozo de lo que fuera y sólo ahí nos damos cuenta que nos hemos comido todo sin notarlo. Ocurre también en los casos en que los padres o madres alimentan a sus hijos con la atención en otra cosa, muchas veces sin siquiera hacer contacto visual.
3.4- Aprèn a deixar de fumar.
El tabac és un rival molt difícil de vèncer, les seves substàncies, mes de 1400 … ataquen directament el centre del cervell l’hipocamp, activant la dopamina el que ens genera plaer i relaxació … fins que s’acaba el cigar i llavors vam entrar en abstinència tornant-irritables … hi ha molts motius per deixar de fumar … que et regalaràs amb els diners que et deixessis de gastar en autodestruirte … fer bona olor … assaborir els aliments … poder pujar escales sense ofegar-te. ..ser un bon exemple per als fills …. i no convertir en fumadors passius al teu entorn i sobretot deixar de preocupar als que et volen … Podem ajudar-te amb tècniques psicològiques eficaces.
3.5- Aplicació de noves tecnologies en psicologia (Biofeedback i realitat virtual).
La biorretroalimentación es una técnica que se emplea para controlar las funciones fisiológicas del organismo humano, mediante la utilización de un sistema de retroalimentación que informa al sujeto del estado de la función que se quiere controlar de manera voluntaria. El término biofeedback (original en inglés) está compuesto por palabra griega bio, que significa vida, y la inglesa feedback que significa retroalimentación o retroinformación, por tanto biofeedback podría traducirse por biorretroalimentación.
3.6- Risoteràpia.
Es coneix com risoteràpia a una estratègia o tècnica psicoterapèutica tendent a produir beneficis mentals i emocionals per mitjà del riure. No pot considerar-se una teràpia, ja que no cura per si mateixa malalties, però en certs casos aconsegueix sinergies positives amb les cures practicades. Es tracta, en general, que les sessions de risoteràpia es practiquen en grup, aprofitant el contagi de persona a persona, ja que riure en grup no és el mateix que fer-ho sols. D’aquesta manera, l’efecte grupal estimula les persones que, normalment, no riurien
3.7- Coaching, creixement personal
És un mètode que consisteix a acompanyar, instruir i entrenar una persona o un grup d’elles, amb l’objectiu d’aconseguir alguna meta o de desenvolupar habilitats específiques.En l’entorn empresarial i personal es coneix per coaching al procés interactiu i transparent mitjançant el qual el coach o entrenador i la persona o grup implicats en aquest procés busquen el camí més eficaç per assolir els objectius fixats usant els seus propis recursos i habilitats.
Hi ha molts mètodes i tipus de coaching. Entre les seves tècniques pot incloure xerrades motivacionals, seminaris, tallers i pràctiques supervisades.
La persona que realitza el procés de coaching rep el nom de coach, «entrenador»), mentre que la persona que el rep es denomina coachee.