Estrès, ansietat i insomni: quan el cos ens demana pausa
Vivim en una societat accelerada. Tenim rellotges que ens marquen el pas, pantalles que no descansen i expectatives que sovint ens sobrepassen. En aquest context, cada vegada és més habitual sentir-nos estressats, ansiosos o amb dificultats per dormir. Tres paraules que, si bé són diferents, sovint caminen de la mà.
L’estrès: una alerta constant
L’estrès és, en essència, una resposta natural del cos davant una situació que percebem com a amenaçadora. No sempre és negatiu: ens pot ajudar a reaccionar ràpid, a concentrar-nos i a donar el millor de nosaltres. El problema arriba quan aquest estat d’alerta es cronifica i el nostre cos no troba moments per descansar.
L’ansietat: el pensament que s’accelera
Quan l’estrès s’allarga en el temps, sovint apareix l’ansietat. És com si el cervell no sabés com apagar-se. La ment va de pressa, anticipa problemes, crea escenaris i ens arrossega cap a una sensació de descontrol. No és només una emoció; és una experiència física: tensió muscular, respiració curta, inquietud constant.
L’insomni: el símptoma que ho diu tot
I aleshores arriba la nit. Quan el cos hauria de descansar, el cervell encara va a cent per hora. L’insomni no és només una dificultat per dormir. És sovint el reflex més clar que alguna cosa dins nostre no acaba de funcionar. És un crit silenciós del cos que ens diu: “Necito una pausa”.
Què podem fer?
No hi ha una recepta màgica, però sí que hi ha camins:
-
Reconèixer el que ens passa. Posar nom a l’estrès, l’ansietat o l’insomni ja és un primer pas.
-
Escoltar-nos: què ens estem exigint? Què ens estem negant?
-
Crear espais de desconnexió real: caminar, respirar, fer esport o simplement no fer res.
-
Demanar ajuda si cal. Parlar-ne amb algú de confiança, amb un professional o amb algú que ens escolti sense jutjar.
Un procés de reconexió
Gestionar l’estrès i l’ansietat, i recuperar un bon descans nocturn, no és un objectiu a curt termini. És un procés de reconexió amb nosaltres mateixos. És tornar a escoltar el cos, entendre les emocions i donar-nos permís per aturar-nos.
