Tot el que cal saber sobre el món dels somnis i el cervell adormit
Durant anys, el món dels somnis ha estat un territori carregat de misteri. Ens despertem i, per un instant, una imatge estranya, una sensació o una història impossible encara batega dins el cap. De seguida es dissol, però deixa un rastre: a vegades màgic, a vegades inquietant. Per què somiem? I què ens volen dir aquests relats nocturns que ningú demana però que tots experimentem?
La fase REM: el territori dels somnis
El son es divideix en cicles, que duren entre 90 i 120 minuts i es repeteixen diverses vegades durant la nit. Dins aquests cicles hi ha dues grans fases: el son no REM (amb diferents nivells de profunditat) i el son REM (Rapid Eye Movement), que és on somiem amb més intensitat.
Durant la fase REM:
-
Els ulls es mouen ràpidament sota les parpelles.
-
El cervell mostra una activitat similar a la vigília.
-
Els músculs grans es desconnecten (per evitar moviments durant els somnis).
-
És la fase on es generen els somnis més vius i narratius.
Per a què serveixen els somnis?
Encara no ho sabem del tot, però la recerca apunta que els somnis poden tenir diverses funcions:
-
Consolidació de la memòria, especialment emocional.
-
Processament d’experiències viscudes durant el dia.
-
Regulació emocional i adaptació psicològica.
-
Simulació d’amenaces (una mena d’assaig mental davant situacions estressants).
Tot i així, no hi ha consens absolut: sabem que somiar és normal i necessari, però no exactament per què.
I si no tenim prou son REM?
Hi ha trastorns que poden alterar aquesta fase:
-
Insomni crònic
-
Apnea del son
-
Son molt fragmentat
-
Ús d’alguns fàrmacs (benzodiazepines, antidepressius, alcohol, etc.)
Quan no tenim prou REM, poden aparèixer:
-
Major inestabilitat emocional.
-
Dificultat per regular l’estrès.
-
Problemes per consolidar records recents.
El cervell, sovint, intenta compensar-ho a la següent nit amb un “rebot REM”: una recuperació intensa d’aquesta fase.
Què passa si no recordem els somnis?
És important saber-ho: tothom somia, però no tothom ho recorda. I no és cap problema clínic. Hi ha diversos factors que influeixen en el record dels somnis:
-
Et despertes en fase REM? És més probable que el recordis.
-
Tens interès o intenció de recordar-lo? El cervell ho capta.
-
Com és el teu perfil cognitiu? Persones més creatives o introspectives tendeixen a recordar més.
No recordar somnis no vol dir que no els tinguis. I tampoc cal forçar-ho.
Somiar molt: és bo o preocupant?
Somiar és sa. Però somiar massa, o amb molta intensitat, pot indicar:
-
Son superficial o fragmentat.
-
Altes càrregues d’estrès emocional.
-
Mal hàbits abans d’anar a dormir (pantalles, alcohol, sobreestimulació mental).
En aquests casos, el més important no és el somni, sinó millorar la qualitat del son.
Somnis lúcids: quan sabem que estem somiant
Els somnis lúcids són aquells en què som conscients que estem somiant… mentre encara somiem. A vegades, fins i tot podem modificar el somni: triar què fer, on anar o com actuar. És una experiència intensa, relativament rara i fascinant per a molts.
Què diu la ciència?
-
Es produeixen durant la fase REM.
-
Són més comuns en persones amb molta capacitat d’autoconsciència o entrenament mental.
-
Alguns estudis exploren el seu ús en teràpia (per exemple, per afrontar malsons recurrents).
-
Altres línies investiguen si poden millorar la creativitat o l’autoexploració emocional.
Ara bé: forçar somnis lúcids constantment pot alterar el descans. No es recomana perseguir-los de forma obsessiva, ni utilitzar tècniques que trenquin la continuïtat del son.
