Augmenten les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents
Els experts demanen no demonitzar els dispositius, però alerten que poden ser contraproduents en perfils perfeccionistes
(ACN/Redacció) L’auge dels rellotges intel·ligents ha fet créixer les consultes a les clíniques del son de persones preocupades pel seu descans. Eduard Estivill i Oriol Mercadé, experts en aquesta matèria, asseguren que els casos d’ortosòmnia, l’obsessió per aconseguir un descans perfecte, han augmentat, sobretot entre els joves. Demanen no demonitzar els dispositius perquè ajuden a millorar hàbits, però creuen que poden ser contraproduents en persones amb trets “obsessius o perfeccionistes”.
Millorar hàbits sense obsessionar-se amb preus cada cop més assequibles i una gran varietat de marques i models, l’ús d’aquests aparells s’ha generalitzat, un fet que ha propiciat una “democratització” de l’accés a l’estudi del son. “És molt positiu. Abans havies de pagar 800 euros per una polisomnografia, en una clínica, amb ingrés i una persona analitzant el teu son. I ara, amb un rellotge, pots tenir una visió de què està passant”, afirma Oriol Mercadé, psicòleg especialista en son.
L’expert creu que aquests aparells ajuden a generar consciència, millorar hàbits. Tot i això, alerta que quan una persona comença a tenir hipervigilància del son o algun tret obsessiu “podria fer més mal que bé”.
Creixen els casos d’ortosòmnia
El psicòleg, Oriol Mercadé, assegura que han crescut les consultes de persones preocupades pel seu son arran de la informació que obtenen del rellotge, especialment en menors de 30 anys. “És una cosa nova que ja té nom: ortosòmnia, l’obsessió per aconseguir la perfecció amb el descans. No només he de descansar, sinó que he d’estar perfecte i li dono una importància al son bestial”, explica. A la clínica del doctor Estivill, els casos d’ortosòmnia també han augmentat, sobretot entre la gent jove. Estivill constata que són perfils “molt responsables, autocrítics, que donen voltes a les coses i anticipen l’ansietat” i afegeix que no és que tinguin un trastorn obsessiu, sinó que simplement tenen “tendència a preocupar-se”. Ara bé, com més informació tenen, més els costa dormir.
En la mateixa línia, l’investigador de la UOC Manuel Armayones rebutja parlar d’una patologia. Creu que es poden donar en persones que tenen una estructura “una mica més obsessiva o amb tendència a autoavaluar-se”. “Tenir un cert control de quant camines al dia està bé per saber si has de fer una mica més d’exercici o menys, però obsessionar-se amb això fins al punt que t’afecti la vida i et faci sentir més ansiós és realment un problema”, afirma.
La fiabilitat dels rellotges intel·ligents
Mercadé explica que els rellotges intel·ligents funcionen amb un algoritme, fent una “aproximació de forma indirecta” a partir del batec del cor, la temperatura corporal, els moviments o fins i tot la respiració. Creu que en mètriques com les hores de son i els despertars llargs “són bastant fiables” perquè hi ha molt moviment. En canvi, de les dades de les fases del son i dels despertars curts, Mercadé considera que els dispositius poden aproximar-se entre un 50 % i un 60 % a les dades de les fases del son que obtindria una prova mèdica.
El psicòleg també critica les diferències de resultats que donen els rellotges segons la marca. “Si em poso quatre rellotges de marques diferents al canell una nit, els resultats no coincidiran”. Per la seva banda, Estivill és més contundent sobre la fiabilitat dels dispositius: “Encara no estan prou desenvolupats per saber exactament com és el nostre son i confonen coses, com per exemple els graons del son”.
Confiar més en el cos que en el rellotge
Els dos experts coincideixen en la recepta per als pacients amb ortosòmnia: prescindir del rellotge i recuperar la confiança en el propi cos. “La demanda del pacient és que l’ajudem a tenir millor puntuació i el que li diem és que es relaxi, es tregui el rellotge, tingui bons hàbits de vida i es despreocupi de la nit”, relata Mercadé. En la mateixa línia, Estivill aconsella no fer gaire cas al dispositiu i fiar-se de les sensacions físiques. “L’única manera que tenim de saber si el que hem dormit és suficient és veure com estem durant el dia. Si durant el dia et lleves bé, amb ganes de fer coses i arribes a la nit en un estat acceptable, vol dir que les hores que has dormit són correctes, encara que el rellotge et digui que el teu son és deficient”, explica.
