Quan vaig acabar el Máster en Psicologia Esportiva , volia ser el Psicòleg esportiu del Barça, estar al CAR, o anar a alguns Jocs Olímpics o Mundial amb alguna sel”lecció, viure des dins l’alt nivell esportiu…però amb el temps les inquietuts van variant i poc a poc he vist que m’interessa molt més treballar en la base de la piràmide i ajudar a crear una societat que eviti el sedentarisme adult i sobretot que l’esport i la competició siguin educatius i ajudin a fer millors persones, entrenenat i competint en valors.
llibre que vaig publicar sobre valors
Per això col·laborar en els equips formatius de Industries Garcia, dirigir la secció de psicologia de l’escola de Pàdel del club tennis gimeno, ajudar en la Barcelona Tennis Academy o assessorar a la Federació Catalana de Pàdel sobretot, és el que més m’omple per a poder formar i convencer els entrenadors que son els protagonistes del canvi i d’una bona praxi a que la seva feina és MOLT més important que ensenyar a jugadors a fer drives i reves o guanyar més o menys partits.
Per això cal saber QUE vol dir ser ENTRENADOR en edats FORMATIVES, aqui van els que per a mi són els objectius principals dels entrenadors: :
1- Contribuir en la formació del jove esportista en totes les seves facetes: psicològica, social, física i competencia tècnico-tàctica.
2- Fomentar el interés i satisfacció per a la pràctica esporrtiva regular , aportant d’aquesta forma una alternativa al us del temps lliure i contribuint a la prevenció del sedentarisme a l’edat adulta
3- Ajudar al jove esportista a plantejar objectius i expectatives realistes en totes les facetes del seu desenvolupament.
4- Desenvolupar hàbits de conducta saludables relacionats amb l’alimentació, el descans , la salut i la higiene personal.
5- Desenvolupar habilitats per al treball en equip, l’autorrealització, l’autocontrol i l’autoconfiança.
6- Fomentar les relacions socials , amb iguals (amistat) i amb adults (entrenador, pares d’altres esportistes, responsables esportius, jutges…)
7- Formar-se per a millorar com a tècnic i tenir més recursos i tenir inquietuts per a saber-ne una mica de totes les ciències de l’esport sense ocupar el rol d’aquests professionals.
8- Servir com a model i exemple de comportament en competició per als jugadors i els pares i mares d’aquests jugadors
Objectius perillosos:
– Aconseguir com sigui els millors resultats possibles en competicions
– Associar la valía personal exclusivament a la consecució d’èxit o victòria en l’esport
– Fomentar la necessitat al jove esportista d’arribar a ser un gran campió.
Quin és l'obectiu dels entrenadors en l'esport formatiu?
