En els últims anys, els rellotges intel·ligents i altres dispositius “wearables” s’han popularitzat molt com a eines per monitoritzar la salut. Entre les seves funcions més utilitzades hi ha el registre del son: moltes persones consulten cada matí quantes hores han dormit, quanta estona han passat en son profund o si han tingut molts despertares durant la nit.

Però, fins a quin punt aquestes dades són fiables?

Un estudi recent presentat en format pòster a la XXXIV Reunió Anual de la Sociedad Española de Sueño (SES) ha volgut analitzar precisament aquesta qüestió. Els investigadors van comparar l’anàlisi del son realitzat amb un smartwatch —concretament el Samsung Galaxy Watch 4— amb el polisomnograma, la prova clínica de referència que s’utilitza a les unitats de son per diagnosticar trastorns del son.

El polisomnograma: l’estàndard clínic

Abans d’entrar en els resultats, és important entendre la diferència entre aquestes dues eines.

El polisomnograma és una prova molt completa que registra múltiples paràmetres fisiològics durant la nit: activitat cerebral (EEG), moviments oculars, to muscular, respiració, ritme cardíac i altres variables. Aquesta informació permet identificar amb precisió les diferents fases del son i detectar trastorns com l’insomni, l’apnea del son o els moviments periòdics de les cames.

En canvi, els rellotges intel·ligents estimen el son de forma indirecta, principalment a partir de sensors de moviment (acceleròmetres) i, en alguns casos, de la freqüència cardíaca. Mitjançant algoritmes, el dispositiu intenta deduir en quina fase de son es troba la persona.

Què diu l’estudi?

Els resultats de l’estudi mostren que, tot i que els smartwatches poden oferir una idea aproximada del patró de son, encara estan lluny de la precisió del polisomnograma.

Concretament, els investigadors van observar que el rellotge intel·ligent:

  • Infraestima el temps total de son. És a dir, calcula que dormim menys estona de la que realment dormim.

  • Infraestima de manera molt marcada el son profund, amb diferències superiors als 45 minuts respecte al polisomnograma.

  • Sobreestima lleugerament l’eficiència del son (la proporció de temps al llit que realment es dorm).

  • Sobreestima el temps en son REM.

  • Sobreestima de manera significativa el temps despert després d’haver-se adormit (els despertares nocturns).

  • Sobreestima també el temps en son lleuger, amb diferències de més de 37 minuts.

En resum, el dispositiu tendeix a distorsionar la distribució de les fases del son, cosa que pot portar a interpretacions errònies.

El risc d’obsessionar-nos amb les dades

Un dels aspectes que també preocupa als especialistes és que cada vegada hi ha més persones que s’obsessionen amb les dades del son que els proporcionen aquests dispositius. Aquest fenomen ja té nom: ortosòmnia, que descriu la preocupació excessiva per aconseguir un “son perfecte” segons les dades del dispositiu.

Paradoxalment, aquesta obsessió pot acabar generant ansietat abans d’anar a dormir, cosa que pot empitjorar la qualitat del son.

Moltes persones consulten el rellotge al matí i pensen:
“Només he tingut 20 minuts de son profund, avui dormiré fatal.”

Però la realitat és que aquestes dades poden ser estimacions poc precises.

Poden ser útils els smartwatches?

Tot i les seves limitacions, els wearables no són inútils. Poden aportar informació interessant sobre:

  • horaris de son

  • regularitat dels horaris

  • tendències al llarg de setmanes o mesos

  • patrons generals de descans

És a dir, poden ser útils com a eines d’autoconeixement, però no com a instruments diagnòstics.

Quan hi ha sospita d’un trastorn del son —insomni persistent, somnolència diürna excessiva, roncs intensos, pauses respiratòries, etc.— la valoració s’ha de fer sempre amb eines clíniques validades i amb professionals especialitzats.

El missatge clau

Els rellotges intel·ligents poden ajudar-nos a ser més conscients dels nostres hàbits de son, però no substitueixen l’avaluació clínica ni les proves com el polisomnograma.

Per tant, potser el millor consell és aquest:
no deixis que el teu rellotge decideixi si has dormit bé o malament. Sovint, el millor indicador continua sent com et sents durant el dia.

Si vols llegir la notícia completa sobre aquest estudi, la pots trobar a El Periódico.